He parlat amb la Hadijatou!

Hadijatou Smile

Durant tot el procés de producció del documental hem anat trucant l’amic Abankawel de l’ONG Timidria (de Niamey, la capital de Níger) per explicar-li els progressos i demanar-li notícies de la situació de la Hadijatou, ja que ella viu al camp, a uns 500 km de la capital, i sense comunicació a distància. Quan hi ha feina intensa de producció, com ha estat passant des que hem engegat la campanya de crowdfunding, la comunicació és com a mínim setmanal, ja sigui per telèfon o per correu electrònic.

La setmana passada varem demanar-li si podia anar a visitar la Hadijatou per comprovar personalment el seu estat i anunciar-li que aniríem a acabar el documental. Volíem saber com estava ella, el seu marit (amb qui es va casar per amor un cop aconseguida la llibertat) i el seus fills. També volíem recordar-li que nosaltres no l’havíem oblidat en absolut. L’Abankawel, que és una persona molt cordial, va dir-me que hi aniria, però que no tenia diners per pagar la gasolina. Ens vam posar d’acord per cobrir la despesa i de seguida es va posar en marxa.

Al cap de tres dies, en no rebre notícies, vaig trucar-lo. No tenia masses esperances de poder parlar amb ell, ja que imaginava que probablement no tindria cobertura. La meva sorpresa va ser gran perquè tot d’una va despenjar: “Lala, hola! Estic amb la Hadijatou, vols parlar amb ella?”. Jo sentia que la Hadijatou deia “Lala! Lala!” i reia. I jo li deia “Hadijatou! Hadijatou!” cridant, i també reia. M’havia reconegut després de tant temps i això em feia feliç. L’amic Abankawel em va dir a continuació que tots estaven contents de saber que hi tornaríem. Vam penjar el telèfon recordant que realment havíem establert uns vincles afectius que amb el pas del temps no havien desaparegut.

Tinc moltes ganes de tornar a veure a la Hadijatou.

Etiquetat amb: , , , , , , , ,
%d bloggers like this: